2a edició. Octubre 2017

Recuperació d'experiències de vida de l'etapa de la dictadura franquista i primers anys de la democràcia amb la creació d’un audiovisual “Barris Plens de Memòria” com transmissió de la memòria històrica, possibilitant processos d'aprenentatge culturals, que condicionen la reproducció i transformació dels diversos sabers i valors.

Aspecte del que, sense dubte, saben les persones grans, les que la van patir, però que han de sentir, veure i conèixer les persones de totes les edats, perquè les més joves no han tingut l'ocasió de saber les injustícies de l'època franquista i els efectes, no només en l'educació que han rebut dels seus pares, sinó també a l'hora d'educar els seus fills.

Ho hem fet recollint informació de les persones grans que ho van viure i que assisteixen als tallers de «Entrenament Mental» de l’Aula Actual. Recuperant les seves històries i les dels seus familiars. També, ajudant-los a analitzar com van influir les seves vivències infantils en la seva evolució, la seva manera d'actuar i en la presa de decisions.

Recuperem experiències i relats perquè només amb sentir-los i mirar-los ja s'aprèn, per molt modestos que siguin. Aprenen tant els que reben com els que desenvolupem el projecte. I així contribuïm a desfer el buit social que han mantingut i tracten de mantenir sobre aquest període tan vergonyós, injust i immoral.

Hem descobert fotos i realitzat un documental on sent l’origen les intervencions d'algunes d'aquestes persones, és probable que aquest material serveixi d'estímul a nens/es i adolescents, per fer propostes creatives i raonades sobre com volen construir el futur, podent ser més tolerant i lliure. Ja que ells/es són els amos/es d'aquest futur, tot i que encara no ho sàpiguen.

No podem remeiar aquella injustícia que abans vam dir, però estaria en part aconseguit si, amb aquesta experiència, despertem l'afany d'aprenentatge les persones sobre el fet que el passat permet pensar en el futur per a poder-lo millorar.

CONFAVC, Càtedra de l’UNESCO Sostenible, Participants dels Tallers AV Les Planes a Sant Joan Despí; AV Can Roca, AV Pça. Catalunya-Escola Industrial, AV Vallparadis a Terrassa, Departament de Treball, Afers Socials de la Generalitat de Catalunya.

• Adolescents i joves escolaritzats
• Universitaris
• Gent Gran
• Escoles d’adults

La raó principal d'aquest projecte és el de rescatar de la memòria dels protagonistes, situacions i fets que els anys van esborrant, per convertir-la en una reflexió per a la població adolescent i fins i tot universitària, de manera que els permeti interpretar i situar les influències de l'època franquista i com han condicionat el model educatiu.

A més, de poder donar un reconeixement al valor de la lluita, del sofriment, de les pors i la manca de llibertats que van patir els seus avis, amb repercussions en els seus pares i cap a ell/es mateixos/es.

Com ho hem fet?

• Recuperant els relats de les persones grans que assisteixen als tallers d’entrenament mental de l’Aula Actual.
• Incorporant altres de persones rellevants amb continguts històrics rics i vinculats a la guerra civil.
• Recollida d'informació per extreure l'impacte que ha condicionat el tipus d'educació escolar i familiar:
  Autoritarisme com a valor i educació disciplinària.
  Educació memorística: el nen agent passiu del seu propi desenvolupament.
• Cribratge de continguts de la història, eliminant i manipulant fets històrics per adequar-los a la cultura del poder dominant:
  • Subordinació de la dona a l'home com a figura clau en la família.
  • Convivència social amb enfrontament ideològics, persecucions, forta censura de les maneres de pensar i actuar, amb un segrest gairebé total de la comunicació.
  • Constitució castrada, fruit dels pactes obligats com peatges del pas de la dictadura a la democràcia. El que va comportar supressió d'identitats històriques, postergació de les llengües i articulació centralista del poder de manera autoritària.
  • Reacció dels fills dels protagonistes de la dictadura, víctimes del poder autoritari, especialment del pare, amb una actitud reactiva contrària i una educació en excés tolerant.
• Amb aquests continguts, s’ha creat un audiovisual com a document testimonial.
• Creació d'una argumentació fent referència a la Llei de Memòria Històrica aprovada pel Parlament de Catalunya.
• Presentació d’aquesta informació a debat a instituts i fins i tot a la Universitat.
• També al grup d'ex-alumnes de la Diplomatura per a la gent gran de la UPC, que des de la pròpia experiència podran enriquir amb aportacions.

• Construir una història més semblant a la veritable.
• Contra la soledat i la solitud dels altres.
• L'entrevista esdevé un recurs a través d'aquest documental.
• Les periodistes escolten, perquè els altres puguem comprendre i imaginar (viure) el que narren.
• Convertint l'experiència de vida en una eina pedagògica:
  - Posa en contacte persones grans i estudiants/es.
  - El maneig de la temporalitat, no va ser tan lluny.
  - Reconeixement dels problemes/respostes propis.
  - Influeixen en la manera de pensar: una guerra transforma la vida.
  - Enforteix el treball col·lectiu: conèixer l'altre.
  - I pot ser enriquit.

Conclusió:
La història no pertany a ningú, és un debat continu i de construcció de coneixement.